Improperis

La Festa Major de Solsona no es pot comprendre sense els seus improperis. El terme "Gegants" a Solsona es fa servir per designar el conjunt d'elements del folklore festiu solsoní de la Festa Major, incloent a part dels gegants, doncs la resta d'elements com poden ser el bestiari o bé els nans o els cavallets. També reben la denominació d'improperis.

El seu origen és a les antigues processons de la festivitat del Corpus Christi. A Solsona se celebra la festa de Corpus des de 1331. Al cap d'un segle ja es té constància de la participació de diferents escenes bíbliques o escenes de la vida dels sants en els denominats Jocs de Corpus. Aquests Jocs es realitzaven a la plaça de l'Església un cop s'havia fet la processó de Corpus. Els elements que participaven en aquestes representacions amb el temps van anar a evolucionant als actuals gegants i passaren a participar també a la festa en honor a la Mare de Déu del Claustre, instituïda a partir de 1653

Els óssos

No trobem arreu del Principat cap element folklòric d’aquest tipus. Els seus orígens aquí a Solsona els trobem en les antigues processons del Corpus, on formaria part de la representació de Sant Julià i l’ós. L’any 1727 s’afegeixen dos Óssos al conjunt d’improperis solsonins en motiu de les festes de translació de la Mare de Déu del Claustre a la seva actual capella. Les actuals figures daten de 1940 i 1956. La funció original dels Óssos era la d’obrir pas, mitjançant els seus garrots, per permetre la desfilada de la resta de la comitiva. El ball actual esdevé una clara al·legoria a aquella antiga tasca.

Els cavallets

La primera referència dels Cavallets és de l’any 1692 i fins a l’actualitat s’han fet de nou quatre vegades. Aquestes figures folklòriques són presents en vàries poblacions catalanes, on representen les lluites entre moros i cristians. A Solsona, però, la representació de la dansa simbolitza més aviat el domini de les cavalleries per part dels joves cavallers. La indumentària actual és fidel a l’original i el grup, encapçalat per un abanderat, està format per nou balladors.

El drac

Els carrers i places de Solsona contemplen avui el mateix drac que per primera vegada sortí el 1692, ja que, malgrat les restauracions que s’hagin pogut fer al llarg del temps, la figura és la mateixa que es va estrenar fa 325 anys. Antigament, la figura representava l’infern i el dimoni en les processons de Corpus. De tots els improperis de la festa, aquesta és la figura amb més pes de totes. La seva principal finalitat és la de tirar fuets a la plaça Major al mateix ritme que el Bou i la Mulassa durant les rodes de foc. El ball que exhibeix presenta uns moviments lents que al final s’acceleren i culminen amb un esclat de petards.

Els nans

De tot el conjunt d’improperis, els Nans són els elements que apareixen més tard per primera vegada. No és fins a principis del segle XX quan existeix una primera notícia. La seva creació fou per substituir els Óssos quan aquests van sofrir alguns desperfectes importants que no els van permetre sortir. Els actuals Nans són de 1940 i cadascun representa una ètnia diferent. La dansa que avui ballen es va crear el 1981 en motiu del 25è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre i representa el respecte i la unió entre les diferents cultures del món, esdevenint, així, d’una actualitat molt significant.

El ball de bastons

El 1680 vuit nois procedents de la vila de Sanaüja van venir a Solsona per Festa Major a ballar el Ball de Bastons a la processó de la Mare de Déu del Claustre d’aquell any. El 1702 ja eren nois solsonins qui realitzaven aquestes danses. Les músiques i coreografies de les danses que avui realitzen han arribat a nosaltres a través de la transmissió popular. Antigament les exhibien a les processons de la Mare de Déu, ja que sembla que actuaven com a patges de la patrona solsonina, i també pels carrers i places amb la intenció de recaptar diners.

L'àliga

Aquest element folklòric és present al nostre país en les poblacions que gaudeixen del títol de ciutat. La seva presència a Solsona, sembla ser anterior a l’any 1676, quan es troba per primera vegada una referència del sou que es pagà al ballador d’aquest improperi. El seu ball, solemne i majestuós, conserva la funció original de retre homenatge a un personatge il·lustre. Des d’antuvi, fer dansar l’Àliga davant d’una personalitat ha esdevingut el símbol de respecte i homenatge per excel·lència del poble de Solsona.

Els gegants

La primera notícia que tenim d’una parella de gegants a Solsona data del 1675. Fins el 1727 no es construeix la segona parella. Des de llavors, el nombre de quatre gegants és el que ha arribat fins els nostres dies. Al llarg dels anys, els nostres gegants han sofert diverses reformes que els han canviat la fisonomia. La figura del Gegant Vell, però, ha mantingut sempre els mateixos trets; es tracta de l’element més singular del folklore solsoní. Les actuals figures van ser elaborades pel mestre geganter Manel Casserras i Boix, sens dubte les obres més rellevants de l’artista solsoní. Segons la interpretació popular aquest ball representa una petició de mà. La dansa s’inicia amb la presentació que fa la Geganta Jove, del seu promès, i acaba amb l’acceptació per part dels Gegants Vells i la celebració del prometatge.